L'esdevenir de la humanitat encara es debat entre dos extrems: el que diu que la naturalesa imita l'art i el que reclama que la realitat supera la ficció. Com que la qüestió no està resolta, i difícilment ho estarà, em permeto reproduir íntegrament una carta d'una lectora a l'Avui del 17 d'abril per il.lustrar una mica més aquest vell debat:
Carta del dia
"Alto les seques!"
En el llibre Mots en perill d'extinció Pau Vidal es pregunta sobre l'origen de l'expressió "alto les seques!". Crec poder afirmar que prové d'una anècdota molt popular de la Barcelona de principis del XX. Un senyor va a dinar a una fonda, s'asseu i en veu baixa li diu al cambrer: "Un plat de mongetes i res més perquè ja porto pa i no bec vi". El cambrer, amb un raig de veu que mata el cuc de l'orella, brama cap a la cuina: "Un plat de mongetes per a un senyor que de pa ja en porta i de vi no en beu!". L'home, en veure exposada tan brutalment la seva modèstia, s'aixeca amb la sensació que fins i tot les botifarres se'l miren i es fa fonedís amb les galtes cremant-li d'indignació i vergonya. Quan el cambrer passa per allà i veu la taula buida, sense immutar-se, torna a bramar: "Alto les seques, que el senyor s'ha enfadat i se n'ha anat!". La fonda devia estar atapeïda i l'anècdota de tan celebrada va esdevenir popular. L'únic rastre que en queda en el llenguatge és l'expressió "alto les seques!" amputada del seu context i per tant ara suggeridorament misteriosa.
Alba Planelles i Nuet".
No hay comentarios.:
Publicar un comentario